1- Octubre

Fa només uns 3 mesos i sembla una eternitat. De totes maneres, els records d'aquell dia són molt propers per la majoria. Aquí va la meva crònica del que vam viure, una més entre tantes que val la pena escriure per no oblidar ni acceptar el relat de les mentides.

El dia abans havia hagut d'anar a treballar al Ripollès. A l'arribar a casa, directe cap a la Capella, un dels tres col·legis on es votava a Santpedor. Moltes cares conegudes disposades a defensar les urnes durant tota la nit. Cables voltant pel cap del Timbaler, i entre altres preparatius, la brutal discreció de les urnes. Amb les primeres llums del dia, abans de l'obertura del col·legi, un parell d'intrusos intentant entrar per rebentar les urnes, tan poc discrets com valents, fugen corrent fins que un cotxe dels municipals els porta fora del poble. Des d'aquell moment, es decideix organitzar una brigada bicicletera que permeti donar l'avís donant voltes pel poble, guanyant alguns minuts per organitzar ràpidament la defensa dels col·legis. Cops de pedal entre tensió, nervis i la certesa d'estar fent el que toca.

Comencen a circular els vídeos de la violència de la GC i la Policia Nacional a altres pobles de la comarca i arreu del país. En aquell moment, malgrat la por i disposats al que fós, sabem que han renunciat a guanyar.

Que bèstia aquella mirada que sent la por però sap que l'ha vençut.

Avisos de la visita dels terroristes mentre passen les hores. Recordo la veu del Francesc, solitària i valenta, cantant "We shall overcome", en un dels avisos més versemblants. Ressona entre un silenci conveçut i determinat dels veïns i veïnes, mà a mà, colze a colze. Més lliures que mai. No l'oblidaré mai.

Aquell panet de llavors que serveix de dinar, compartit entre tantes hores de mirades de complicitat amb en Guini.

Corredisses a veure com estan als altres dos col·legis. Les guàrdies a les entrades del poble. La decisió (encertada) de centralitzar-ho tot a la Plaça Gran, a la tarda, quan la GC es troba al Pla de Santa Anna, preveient la seva entrada a la plaça. Un poble determinat a defensar com fós les urnes; símbol ja de resistència, perseverança i audàcia. La dignitat d'una lluita que traspassa fronteres, una més entre tantes. Des d'aquell dia, som més autodeterminats que mai en la defensa dels drets fonamentals, la democràcia i la llibertat.

Recordo la decisió de tancar el col·legi abans d'hora (per salvaguardar tots els vots recollits fins al moment). Marxar ràpid a votar als col·legis dels pobles veïns que encara estaven oberts perquè, malgrat les hores que havíem passat al seu costat, encara no havíem pogut votar.

Tornar a la plaça. Sentir els resultats de les votacions. Cantar a puny alçat entre amics i familiars.

Saber que volent votar, vam aprendre a ser lliures. Per sempre.

(Foto: Autor desconegut)