Sobre política i esport

(Below in english)

Vivim en una societat més abonada a la parcialització del coneixement que a la perspectiva inclusiva i transversal. Potser per això costa acceptar que tot està relacionat, que el món funciona més aviat com una xarxa sistèmica que com uns compartiments estancs. Potser els naturalistes ho tenim més fàcil per entendre-ho d'aquesta manera.

Per això, quan es parla de no barrejar, per exemple, esport i política em fot gràcia. L'esport representa uns valors com el companyerisme, la solidaritat, el compromís, la justícia, la resistència o la superació (col·lectiva i individual). Quantes vegades hem llegit sobre la llibertat que senten grans esportistes allà fora, fent esport, en les seves respectives activitats. Tots aquests valors són política. Política són aquests valors.

Quan corro per "allà fora" m'agrada fer-ho lliure. Per mi, fer-ho lliure vol dir poder ser, pensar, saber-me viu i estimar el territori. Com escriu Jordi Sánchez des de Soto del Real (pres per defensar pacíficament aquestes idees): "La llibertat no és només a les nostres cames ni tampoc la podem confondre amb la vista que una finestra oberta de bat a bat ens ofereix des de dalt d’una talaia."

Mai renunciaré a córrer lliure.

Defensant la democràcia, la llibertat, el respecte als drets humans i la dignitat.

Denunciant les injustícies quan calgui i com pugui.

Sense por, com la Sàmia; amb les cames més fortament carregades de viure i que va morir ofegada intentant sobreviure. Un nom més desgraciadament escrit a la mar Mediterrània, d'una atleta que va superar la violència i la guerra arribant a participar als Jocs Olímpics de Pequín 2008 representant Somàlia. Va arribar a meta lluny de la resta d'atletes, però va demostrar-se al món com a símbol de tenacitat i dignitat.

També per totes aquelles atletes que no ho tenen tant fàcil com posar-se unes bambes i sortir a entrenar; l'esport també és política.

(Foto de Bryon Powell. Milhau (Occitània), octubre 2017).

(Estació del TGV, Girona, novembre 2017).

(Foto Sportograf. Zermatt (Valais suís), agost 2017).

We live in a society more paid for the separation of knowledge than to the inclusive and transversal perspective. Maybe that's why it's hard to accept that everything is related, that the world works rather as a systemic network than as isolated compartments. Perhaps the naturalists have it easier to understand on this way.

That's why, when talking about not mixing, for example, sports and politics, it seems so funny. Sport represents values ​​such as companionship, solidarity, commitment, justice, resistance or overcoming (collective and individual). How many times have we read about the freedom felt by great athletes out there, doing their sports, in different activities. All these values ​​are political. Politics are these values.

When I run "out there" I like to do it free. For me, doing so means being able to be, thinking, knowing me live and loving the territory. As Jordi Sánchez writes from Soto del Real (prisoner for peacefully defending these ideas): "Freedom is not only in our legs nor can we confuse it with the view that a window that is open wide offers us from above a watchtower."

I will never give up running freely.

Defending democracy, freedom, respect for human rights and dignity.

Denouncing injustices when needed and how you can.

No fear, like Sàmia; with the legs most heavily laden to live and who died drowned trying to survive. A name most unfortunately written in the Mediterranean Sea, an athlete who overcame the violence and the war coming to participate in the Beijing 2008 Olympic Games representing Somalia. He reached the goal far away from the rest of the athletes, but he demonstrated herself to the world as a symbol of tenacity and dignity.

Also for all those athletes who do not have it as easy as putting on stools and getting out to train; sport is also political.