Allà on no enfoquen les càmeres

Una de les millors imatges d'aquesta Zegama 2017 és la parella d'avis, d'uns 80 i picu anys, que esperàven al seu fill, per sopresa, a mitja pujada del Sancti Spiritu. Havien pujat fins allà pel seu propi peu i, el seu fill, d'uns 50 anys, al veure'ls, començava a plorar mentre abraçava aquell bon home de la boina txapela amb bastó i la seva mare feliç, orgullosa i contenta. Impossible descriure amb paraules.

Llàstima que allà no arribéssin els objectius de les càmeres. De totes maneres, aquesta és aquella essència, l'ànima, que intentàvem explicar alguna altra vegada. La resta, només són valors afegits al córrer.

També recordarem aquesta edició per l'actitud del corredor noruec Stian durant la cursa, animant, somrient i disfrutant com un nen, mentre batia el rècord de la prova ;)

(Foto: Bernat Marquilles)