Ho intentaré explicar a la meva manera

L'organització i l'imprescindible feina del voluntariat, l'ambient a tot el recorregut, el nivell dels participants, un entorn que enamora, etc. Diuen els que en saben més d'això, que per aquestes i altres raons, "Zegama és Zegama".

Des de la primera vegada que vam descobrir això de córrer per muntanya, és el gran somni, el repte permanent, la meta que completaríem molts només penjant-nos el dorsal. Ja fa uns quants anys que ho intentem i la loteria encara no ha tocat mai. Persistirem.

Per les vegades que hem voltat per aquest paradís, sigui per lliure o participant en altres curses com l'Ehunmillak, sigui sol o acompanyat; intentaré explicar perquè, per mi, és especial Zegama:

Zegama representa un model de cursa que no ha perdut mai l'autenticitat d'uns valors lligats a un territori, a un poble i un país, que es reivindiquen a través de l'ànima de la seva gent i les seves muntanyes. Malgrat els negocis que han anat envoltat aquest món, no han perdut mai l'essència de muntar un bon festival "por el monte", sin más. Amb més continguts que continents.

Potser semblarà que barrejo coses, però en un moment en que vivim reinventant conceptes com la "post-veritat", quan del que estem parlant és directament de mentides; o de que ens facin creure "falses veritats" a través de la reiteració de mentides, és interessant acostar-nos a allò autèntic. Allò compromès amb la confiança, en l'essència, enfront l'aparença i la mercantilització. Allò de mirar una mica més enllà d'un mateix i esquivar la vanitat i la subtilitat. La perseverança i la constància enfront la immediatesa. Una forma d'entendre la competitivitat lligada a la cooperació i la solidaritat.

Segurament només és una manera de veure-ho i potser ni tan sols m'he sabut explicar. Però ho he intentat ;) Per tot això i allò que queda pel camí, tornarem a fer la volta per aquell bon país (encara que no toqui dorsal). Perquè val la pena viure-ho.

(Foto: Egoitz Bengoetxea-Otxabi)