"Viu, Samia, viu com si tot fos un miracle"

Coneixes la història de la Samia?

"El món és ple de talps".

Vivim encegats en una parcel·la de confort occidental, emmurallada, plena de tanques, reixes i fronteres (com si pretengués evitar qualsevol temptació de qui s'atrevís a enfilar-s'hi per veure-hi més enllà). Sobrealimentem les mirades interiors i individualistes; els reptes tenen més de personal que de compartir camins. Perdem de vista que en un mateix horitzó hi caben molts somnis i potser el somni més gran és precisament aquest.

En aquest naufragi, on ens perdem a la deriva, són uns altres els que s'ofeguen.

Hi ha una diferència important entre qui surt de la seva "zona de confort" per voluntat pròpia i qui ha de fugir de casa per força. I malgrat tot, coexisteixen, però sovint idolatrem i adornem més la primera amb galons d'aventura, èpica i vanitat. Al món hi ha més gent que ha de córrer per fugir que les que fugen corrent.

El pur plaer de permetre's el luxe de fluir i volar. Simple. Senzill, natural. Amb normalitat i sense por.

Com diu el llibre; "vam posar en comú tot el que teníem, sense pors ni avidesa: vam compartir els somnis"

"Viu, Samia, viu som si tot fos un miracle".

A totes les persones que han de córrer per fugir; una abraçada forta.