Les muntanyes no et criden. Si hi vas, vés-hi conscient i preparat

Alguns eslògans alimenten, encara més, una forma d'entendre la nostra relació amb el medi natural des de la vanitat, l'arrogància, la imprudent grandiloqüència o simplement des del desconeixement de la seva complexitat.

Les "muntanyes", o "territori" en el sentit ampli que s'explicava a la carrera, són i seguiran allà encara que nosaltres decidim anar-hi o no. Les motivacions de cadascú formen part de la seva intimitat. Potser no cal perdre el temps demanant explicacions a una societat excessivament sedentària, accelerada, neguitosa, despreocupada i desconnectada de la realitat natural. Potser, històricament, vivim en l'època on estem més ben connectats tecnològicament i més desconnectats socialment i ambientalment: encara hi ha qui pot pensar que les patates creixen en arbres o desconeixen que les múltiples varietats d'aquests turbercles van ser importades fa segles d'Amèrica.

En qualsevol cas, se sol partir de la idea de que ens reporten individualment les muntanyes, els boscos o els entorns "naturals" en el seu conjunt, en una clara mostra més de la visió antropocèntrica, mentre que potser obviem massa sovint que aportem nosaltres com a individus al medi. Potser fer aquesta reflexió inversa és interessant perquè ajuda a seguir un camí que passa per descobrir valors naturals i culturals, entendre que aquests entorns estan lligats a un món rural, amb les respectives històries, particularitats, especificitats, vulnerabilitats i reptes. Així com cada muntanya és diferent; cada bosc té les seves característiques; cada ecosistema les seves fragilitats; cada entorn presenta un grau o estadi de desenvolupament rural molt variat. L'anàlisi de tots els vectors és molt complicat però un repte apassionant.

El que anem a buscar nosaltres potser no té tanta importància com la petjada (econòmica i ambiental) que deixem al nostre camí. Ser conscients dels nostres límits potser també és entendre les nostres responsabiltats i debilitats.

(Cim del Montcalm, imatge del setembre passat 2016)