9 passes per seguir traçant

Després de llegir els 16 aprenentatges d'en Carles Capdevila, un dels mestres més reveladors i clarividents, he pensat que valia la pena recapitular alguns apunts d'aquest any que acaba. Així que aquí va!

Balanç personal 2016:

1. Aprendre a valorar el que tens. Perquè en allò senzill rau la felicitat, o, com deia aquell escrit de Chamonix; "Le bonheur est simple".

2. Saber estar, estimar i cuidar el teu entorn més proper. Intentar fer una mica més feliços als qui ens envolten. No val la pena perdre el temps en allò que no val la pena ("No discuteixis mai amb un imbècil", com diu el mestre).

3. La majoria dels problemes tenen solucions. Es tracta de centrar-se i invertir el temps en buscar aquestes solucions i no crear més problemes.

4. Entendre la por com un avís puntual que requereix que estiguis atent, prudent i concentrat, que reflexionis però que actuis amb determinació. No deixis que et governi la por perquè et bloquejarà: No som si no fem; actua!!! "Si has de dir alguna cosa, pensa-la però diga-la". Arriscar-se a fer-ho possible sempre val més la pena.

5. Aplicar la dosi justa d'ingenuïtat per ser valents, optimistes i agosarats. Aventura't a viatjar. Fora sempre hi ha més veritats diferents per aprendre i descobrir. "Fer camí és despertar, sempre donar una nova passa més enllà", com deia un bon amic.

6. Escriure, dibuixar, fotografiar, etc. per crear i compartir, sense cap altra pretensió egòlatra. Fés-ho amb normalitat, naturalesa i autenticitat, sense comparacions estúpides ni esperar copets a l'esquena.

7. Córrer, pedalar, caminar, grimpar,.. només són una manera de sortir i aprendre del que hi ha a fora. Intentar entendre el que ens envolta i deixar-ho millor de com ho hem trobat; que la petjada del viatge sigui molt més profunda que la teva al territori. Compartir-ho, en companyia, és una bona manera de conèixer i, al mateix temps, conèixer-se.

8. Ser amable, donar la mà, abraçar i somriure trenca més fronteres que cap altra arma. Les fronteres són injustes per naturalesa i sovint s'entenen des d'unes altres fronteres; les mentals acobardades i egoistes. No et quedis parat maleïnt-les i fes-hi alguna cosa. Fins i tot quan no queda res, pot quedar esperança ("Hope"; escrit en una pissarra al camp de refugiats de Sindos).

9. Fem que valgui la pena. No t'adormis ;)