Tölt

Des de fa temps somiava en travessar Islàndia amb bici. Potser de vegades convé posar fil a l'agulla i passar a l'acció per no deixar que els somnis es volatilitzin.

Recordo els preparatius de l'aventura amb tota la il·lusió d'un nen engrescat amb mil ganes de descobrir món. A mesura que s'acostava el dia de volar, però, aquesta "engrescamenta" s'entremescalava amb una certa cagamenta. Suposo que és aquella necessària incertesa de qualsevol viatge en solitari.

Islàndia és un país de sorpreses, on he respirat l'aire més pur de la meva vida. Precissament d'aquesta puresa es nodreix un paisatge de contrastos, que inspira vida salvatge i en moviment, forçant la mirada interior empetitint-te inexplicablement. Una natura inhòspita (com hauria de ser per naturalesa), sense treves, on les condicions meteorològiques semblen haver-se quedat tota la pressa al ritme de vida islandès. Mai he vist volar amb tanta rapidesa els núvols!!

A mesura que passen els dies sembla que mimetitzes amb la pau i la llibertat que desprès l'illa. Tot i així, és cert que també hi ha dies que només tens ganes d'arribar a refugi i el camí es fa llarg i interminable.

Aprens un ritme constant, resistent; amb la mateixa perseverança que exigeix cada pedalada, on reafirmes l'aposta pels mitjans propis. Arribar es pot arribar a tot arreu, però som d'aquells que ens agrada valorar el com més que el què. Aquells a qui ens agrada el sabor agredolç d'aconseguir allò difícil. Saps que costarà, que està costant, però que, malgrat tot, valdrà la pena.

Em resulta impossible imaginar què senten els centenars de turistes que arriben al camp base de Langmannalaugar sense haver forçat la respiració i apretat el cor en cada pujada, sense haver hagut de descalçar-se unes quinze vegades creuant rius.., o, encara que en molts moments em cagués en tot, arribar a Djúpivogur sense haver estat tombat unes quantes vegades per la força de vents superiors als 100km/h. De la mateixa manera, em costa assimilar que pots arribar-hi sense haver plorat d'emoció mentre pedales i llueix un paisatge de postal, sota el ball d'una cançó especial. La música; aquella mística de la música que obre els camins a allò més pur, profund i sincer. Confesso que no em sé imaginar una altra forma de viure aquesta aventura; de natura pura i pura vida.

He pedalat fins on l'alta muntanya i la costa es donen la mà, entre la glacera més gran d'Europa i el riu més curt del món; he corregut per les muntanyes de colors i fumeroles; he olorat aquella escalfor de les aigües sulfuroses tan típiques d'Islàndia; he vist els impressionants guèisers i la cruesa de les cascades de força impecable; he viscut la mala visibilitat de les millors vistes d'Akureyri des del Mt Súlur en un dia de boira, núvols i fred ;P, el ball de les balenes geperudes; "els àngels del mar".., i encara m'ha quedat molt per descobrir!! Com canviem les estacions en un sol dia. Les formes més imberosímils d'una terra canviant, d'espectacles naturals dels contes de Jules Verne, que mostren la seva infinita superioritat malgrat l'interès turístic que puguin despertar.

He descobert personatges històrics com Grettir el Fort de les sagues d'Islàndia, Leifur Eiríksson o la Sígridur Tómasson, precursora de les idees ecologistes. He conegut persones genials com els catalans, les parelles basca i l'asturiana (enamorats entre pedals), la família austríaca del nen que no volia parlar anglès, en Thomas de Svináfell, el Mikkel de Dinamarca, en Mario d'Itàlia, ...i potser algun elf que no he sabut veure ;)

De totes maneres, també em confesso incapaç de viure-la sense compartir-la. Si em queda alguna recança és aquesta; el no haver sabut compartir tots els racons i topants de l'aventura.

Com sempre, amb el convenciment que aquesta illa ha deixat més petjada en mi que jo en ella. I amb la determinació de saber-me una mica més aprop d'ella, potser fins i tot algunes passes més aprop de mi mateix.

Els detalls en persona. Compartint. El que sigui: un àpat, un cafè o un sobretaula sencer!!

Per cert, "tölt" és un pas de cavall islandès que significa "pas en carrera, ideal per a les excursions".

Moltes gràcies per seguir aquí!!

Àvia, moltes gràcies ;)