Els límits naturals i el canvi global

Dos idees:

- "El món és cada vegada més verd des de fa 33 anys"

- "El límit superior dels boscos puja més lentament que les tempartures al Tíbet"

La primera sembla una idea contradictòria ja que, potser, és més habitual pensar que perdem "verd". Segons els estudis recents, des de 1982 la Terra s'hauria enverdit en uns 36 milions de km2 (Zhu, Z., Peñuelas, J., et al. "Greening of the Earth and its divers. (2016) Nature Climate Change"). Això seria degut a l'augment de les emissions de CO2 a l'atmosfera, provocant un efecte fertilitzant a les plantes. "Més CO2, més fertitlizant a absorvir per fer la fotosíntesi, més fulles, més biomassa vegetal, més verd". Evidentment, això no vol dir que les emissions de CO2 no siguin un greu problema. Al revès. Encara és més preocupant pensant en com pot afectar això en majors demandes d'aigua i nutrients del sòl. Un planeta més verd no té perquè ser una bona solució.

Per altra banda, sovint es parla més del canvi climàtic que dels efectes que produïm l'espècie humana. Com sempre, menystenim la mateixa natura des d'una visió antropocèntrica que sembla massa arrelada a la consciència humana. Les nostres activitats, per decisió o omissió, influeixen de forma molt més directa i greu en l'entorn natural on vivim. Per exemple, el límit del bosc als Pirineus, aquella línia en la que deixen de créixer els arbres, hauria avançat de forma variable uns 40 metres de mitjana en els darrers 50 anys (Aitor Ameztegui, Lluís Coll, Lluís Brotons and Josep M. Ninot. (2015) "Land-use legacies rather than climate change are driving the recent upward shift of the mountain tree line in the Pyrenees. Global Ecology and Biogeography").

En un primer moment, podem atribuir al canvi climàtic aquestes variacions, però resulta que són més determinants els canvis en els usos de sòl a conseqüència de l'abandonament de la ramaderia, la pastura i l'activitat humana a muntanya. Per altra banda, en una zona molt poc humanitzada de les muntanyes del Tíbet, s'ha vist com el límit superior dels boscos vindria més condicionat per la presència de matollars i arbustos que per l'augment de les temperatures (Liang, E., Wang, Y., Piao, S., Lu, X., Camarero, J.J., Zhu, H., Zhu, L., Ellison, A.M., Ciais, P., Peñuelas, J. Species interactions slow warming-induced upward shifts of treelines on the Tibetan Plateau. (2016).

Tot plegat fa pensar que ens costa percebre la nostra responsabilitat ambiental. Ens costa percebre'ns com un part més, simplement.

(Foto Marc Costa, Cadí Moixeró)