De traces i camins de maquis

"El Bages camí de maquis", ja fa més de 15 anys.

L'altre dia, fent la volta per la Creu del Perelló, pensava què ha canviat en aquests anys. La percepció social i el coneixement del maquis crec que ha millorat. Avui en dia crec que s'identifica més fàcilment amb una part de la història política i la resistència antifranquista. Quan vam fer l'estudi, la majoria desconeixien la història dels maquis i, fins i tot, recordo que molta gent confonia el Quico el Celio com un maqui. De totes maneres, quin coneixement hi ha avui del maquis? Potser es coneix més, però això no vol dir que es coneixi millor. Potser encara molta gent identificaria Quico el Celio amb el maquis i en Quico Sabaté com un cantautor.

La societat actual viu un moment de creixent demanda dels usos recreatius del medi natural. A les comarques centrals com el Bages o el Berguedà, això significa que molta gent passegem amb les nostres bambes, btt,.. per camins on fa (només) cinquanta-seixanta anys trepitjàven les botes desgastades, girades i reaprofitades dels maquis, procurant no deixar cap petjada.

Amb tot aquest temps, segurament aquests camins han viscut molt més canvis que els d'aquests passetgers testimonials: canvis en la xarxa de camins tradicionals enmig d'una bogeria de dispersió de nous senders; antigues masies abandonades; canvis meteorològics i estacionals; espècies de flora i fauna;...

Si puguéssim fer un exercici imaginari de passejar per la Creu del Perelló un sengle enrere, possiblment ni ho reconeixeríem. El paisatge ha canviat. I molt sovint, no com pensem. Segurament fa cent anys ens costaria identificar una continuïtat entre els boscos i, en canvi avui, hi ha punts on ens costa veure els camins per la quantitat de mini-pins després del càstig dels incendis forestals.

Tot canvia. El que veiem avui no sé com serà demà, però segur que serà diferent.