Traçant records com acords

No es tracta de quilòmetres, ni de metres.

No els vull sumar a final de temporada emulant aquells que no sóc. Tampoc ho vull, perquè potser aquestes mesures no deixen de ser una forma més de les aproximacions antropocèntriques a la natura.

No es tracta de la imatge que projecti, ni de revelacions filosòfiques.

Es tracta d'un fet natural, que m'omple i em fa ser més feliç. Com ho són un bon esmorzar, un sobretaula o una bona festa i els festivals entre amics.

Si hagués de fer una suma, sumaria allò que em costa més explicar. I no la diria en una xifra. Tampoc podria.

Són tresors de moments i records que ja no poden ser presos. Juguen com els acords en una cançó; es diverteixen despertant i saltant entre llums i foscor.

https://www.youtube.com/watch?v=6N_fgZ1QatQ