Traçant entre Maries, albades, passes i polzades

Ahir estàvem parlant amb una de les persones més inspiradores que conec, un gran amic, i entre altres, filosofant sobre el temps em recordava que precissament aquella setmana havia buscat el seu antic "Fotolog". Sí senyores i senyors, abans de Facebook, twitter i tota la resta de l'era actual de xarxes socials, existia un instrument molt més simple on alguns penjàvem fotos amb petits escrits. El cas és que parlàvem de les sensacions que sentíem al llegir-nos al cap de força temps. Més enllà de tòpics, vam acabar divagant sobre l'oportunitat per créixer que et dóna la vida i com ser capaços de deixar alguna cosa bona durant un temps tan curt com el que tenim. Com sempre, l'Arnau em va fer pensar que potser no cal ser un gran artista, ni deixar grans obres d'art: Em comenta que fa poc va coincidir amb un dels "nens" que havia dut durant la seva època com a monitor de l'esplai, i li va recordar una frase que segons ell l'havia marcat fins aleshores; "Has d'aprendre a escoltar el silenci." És possible que en aquell moment fós més aviat una bona manera de dir un "Calla nen i deixa'm tranquil ;P", però potser, fins i tot en allò que menys valorem podem deixar una empremta bella i simple.

Per cert, també és bastant possible que tu i jo amic meu, comprenguem millor ara aquesta sàbia frase que en el moment que li vas dir amb aquest nen. Si més no, en un sentit més ampli.

Salut, somnis, coratge per trobar els camins que ens hi portin de pet cap a ells,

i sempre muntanyes!!

Com a curiositat, el meu "Fotolog" encara existeix: http://cl.fotolog.com/quitus/mosaic/

Potser d'aquí uns anys, rellegiré aquestes línies amb la mateixa il·lusió.

(Fotos: Marc Costa Puigpelat- Volta la Maria, 23 d'octubre de 2015)

La de sota creia que era una orquídea (sabateta de la Mare de Déu, Cypripedium calceo) però no :P Hauria de trobar algú amb més coneixements de botànica ;)