Traçant pel País del Montblanc

ESTIMAR LA TEVA ROCA

Estimar la teva roca, la teva glacera, el teu plor etern,

estimar la vida que en tu aflora a casa instant.

ser passa a passa part de les teves faldes,

entregar-se a la tormenta,

donar via lliure a la vida.

Mirar-te des de la vall,

contemplar les teves nueses,

estimar-te pam a pam,

alè entretallat, mentre que metre a metre l'horitzó creix,

el buit s'engrandeix,

la vida es fa intensa.

Deixar des del punt més alt del teu cim,

que la lenta mirada es faci au,

descaminant distàncies,

guardant records,

molles del temps en la memòria.

Estar en tu de totes maneres,

entregar-te els meus somnis i la meva carn,

sense esperar de tu res més que el camí,

el moment disfrutat,

el moment dur en tu après,

l'abraçada de la corda,

els amics allà a l'altra punta,

continguts, contenint.

Estimar-te i en tu estimar la vida,

aprendre el secret de la màgia,

en un floquet de neu en sublimar-se,

saber que allà en el sotavent,

juguen els follets i els vents per igual,

a poblar d'arc de Sant Martí les cornises.

Lliurar-me al teu ritme i a les teves lleis,

cavil·lar els problemes per les teves traces,

contemplar-me en les teves llacunes,

aprendre'm en aquests, els teus miralls.

(Dante Alegria. Traduït al català per Marc Costa)

101km, 6100d+

Somniar i viure-ho donant un sentit al temps val la pena

Mercat local de Chamonix

ES