Somnis

Des de fa algunes nits, vaig a dormir intentant imaginar uns camins entre gegantes blanques.

Anem a fer una volteta que tindrà moments entusiasmants i carregats de vitalitat (de la Pura Vida que en diuen) però també com quan somiem, moments carregats de sense sentits, de pensaments barrejats entre persones, records, emocions i sentiments. Petites bombes que al explotar és com si ens obríssin els ulls a allò que realment importa; les coses més senzilles, i som capaços de deixar a una banda totes les banalitats que ens entossudim a sobredimensionar.

En aquest viatge et parlaré sovint. Potser estic una mica pillat, però és que gaires hores amb mi mateix se'm poden fer molt llargues (em perdonin les persones amb qui he compartit molt de temps si us he aborrit massa :P)

També pensaré molt en tu perquè no dic prou vegades com et trobo a faltar. Els teus ullets de tendresa i bondat. "Perquè la gent mai desapareix, la gent es queda sempre. Encara que la seva abscència ens ofegui, és la seva presència la que ens manté".

Sin más, no vull escriure massa perquè encara hi ha molt per sentir, per viure i estimar, molt per córrer.

I com diu aquell llibre "Córre Samia, córre com si no hi hagués demà. Viu Sàmia, viu com si no hi hagués demà".

Tenim un temps i ben mirat, som un recoi d'afortunats. Fem que valgui la pena.

https://www.youtube.com/watch?v=vBCEgy5r4q4

https://www.youtube.com/watch?v=ts7Ad8WKr6Q