Premis
- quituscostapuigpelat
- 1 jul 2015
- 1 Min. de lectura

Fa un temps, vaig enviar aquesta foto a un concurs de fotografia digital de muntanya. M'havia caigut un fulletó a les mans per casualitat i vaig pensar de provar sort.
Després de ser seleccionada en la primera tanda de finalistes, no ha estat escollida com a finalista final ;) i per tant, no opta a premi.
Potser creixem amb una idea parcial i tendenciosa sobre el "premi". S'associa i es volca tot el seu sentit al "final" d'un camí, menystenint tot el que rebem en ell (que sol ser molt més important).
De vegades convé recordar que cada camí és únic i l'únic camí és ara, i si perds el temps, corres el risc de perdre't cada detall que s'hi amaga, cada premi.
Ahir vam viure un dia de camins que no recordava. D'aquells que l'únic que perds és la noció del temps (com feia de temps que no ho sentia).
https://soundcloud.com/sigur-ros/ekki-mukk
Per cert, la foto és baixant del Parros (Val d'Aran), aquest hivern, amb uns companys pacients que havien d'anar esperant un patós i un gos: el Nanuk.
Comentários