Refugi

Feia dies que volia escriure.

Potser perquè, de vegades, no és fàcil trobar refugis enmig de tanta vanitat, autocomplacència i falta de posicionament.

Mentre escrivim, trobem refugi i ens podem concentrar, com fem mentre llegim.

Quan fem camí en llocs que ens posen a lloc, ens creiem sabedors de nous secrets. Secrets que busquen complicitat amb resistència.

De vegades somniem en una caseta bonica al camp, rodejada de boscos, com quan érem petits. En prats alpins eterns resseguits per camins estrets interminables. De vegades somniem com quan érem petits i idealitzem, caiem en el parany infantil de la nostàlgia aburrida i no recordem que som lliures. Estem sols però no som res sense aquell o aquella que estimem.

Brindem per les vides amb consciència i ben aprofitades!

https://www.youtube.com/watch?v=QLhYSw67pdg