L'observació

Prestar atenció al nostre voltant. Crec que allò en que ens fixem diu moltes coses de nosaltres mateixos; fins i tot de qui no presta atenció en res, o de qui es fixa només en ella mateixa. La manera com observem t'empetitirà o et farà creure més gran del que realment ets. I més enllà de tamanys, potser com observes et fa ser conscient que només ets una part, petita o gran.

La felicitat també deu tenir alguna cosa a veure amb aquells instants del temps en que ens sentim despullats; sense capes, sense màscares. Un lloc, una imatge que aprecien els teus ulls; un so, la Música. Hi deu haver mil formes i cadascú deu saber trobar el seu camí. Però segur que si no prestem suficient atenció, no ho sentirem. El "Com" el decidim nosaltres.

Primera setmana de febrer, la de la nevada,

Volia pensar en la por. Perquè com els nens, que pensen en veu alta, val la pena parlar; compartir.

La por és bona si l'acceptem quan arriba. Estar preparats no és cap garantia de que ens acabi governant (pànic) però almenys li podrem donar la benvinguda.

Aquesta setmana també hem recorregut la zona de Canet d'Adri i el Rocacorba (30km) i el Corredor del Montnegre (38,5km a falta de 4 pels 42 per una pilota al turmell), amb unes vistes increïbles de l'albada il·luminant un Montseny nevat. :)

Tot plegat, fem que valgui la pena.

Siguem feliços i no ens ho prenguem massa seriosament ;)