Traçant per la Berga Santpedor

És la de casa, és la cita imprescindible.

La Berga- Santpedor no és una cursa. Almenys tal i com les entenem avui en dia, amb dorsals, classificacions i podis. Com va dir una de les persones que més admiro; "és una marxa molt hippie". Això ens permet redescobrir l'essència de córrer; connectar amb la terra i amb un mateix. Trobar-se en el camí. Tenia molt camí per fer en aquesta 30 edició. Ho explicarem així:

Escolto una conversa que em crida l'atenció. Deixo el llibre que tinc entremans encara que els ulls segueixen apuntant les seves línies. Parlen de "partxes" i "morfina". Aquestes dues paraules em transporten tres setmanes enrere. Tot va anar molt ràpid. Massa.

La respiració. El vent.

Els teus vents ja viatgen i bufen fort cel enllà, acompanyats i encenent estrelles al seu pas.

Deixa'm que avui em ragi el nas, i demà seguirem parlant de "bailarines".

T'estimem.