Fragilitat

Diumenge rebia la notícia que ja descansàves.

Dilluns va ser preciós. Sense atrevir massa les paraules. Llàgrimes, riures i nassos rajant.

Sense la proximitat d'aquelles que et sabien en la intimitat, sentim com Cou. Potser la família d'amics es compta pel què fem i com ho fem, com el recompte d'anys viscuts pel conte del Jorge Bucay.

Potser hi havia un lloc amb aires hippies que es deia La Tanca que va unir molt més del que semblava a la gent que hi va viure moments de llibreta i boli.

Avui, molt més llunyà, rebem la notícia que dos dels millors esquiadors de muntanya del món han mort en una allau: "The End? Ara la fi significa una cosa completament diferent per a mi. En una societat que imposa la "normalitat", allò "normal", amb les seves pors "normals", la seva organització "normal", la seva realitat "normal", les seves limitacions "normals", la seva vida "normal", emergeixen rebels i visionaris aquells que prenen un camí diferent. Una consciència d'aventura. Una manera de viure perseguint els seus somnis, amb els seus riscos, la seva aventura i la seva màgia. Aquelles que ens acaben evocant a una rutina, justament allò del que defugíem.-

No hi ha res d'èpic ni extrem enn córrer. Però poden ajudar a trobar el camí. Passa a passa. Sense meta. Un camí que ens acosta, ens ajuda a entendre i comprendre millor.

No vull esperar una altra visita al Convent per apropar-me al sentit més pur de la vida. Vull escriure més pàgines plenes de Pura Vida.