Traçant pel Ñañarri- Larranurri (Txindoki)

Alguns també el denominen el "Cerví Basc". Jo li diré el "Crestes".

El despertador sonava d'hora. Un bon esmorzar i passem a l'acció. El dia es desperta amb bon temps. S'entreveu un xic de sol, aixi que no val cap mena de sedentarisme (encara que avui toqui descansar, vull aprofitar el dia i el Txindoki m'espera). Al sortir ens topem amb en Rafa. Compartim quatre impressions. Diu que les previsions de meteo de cara a dissabte no milloren. Cada vegada se me'n refot més. No vull estar més pendent de si plourà o no. Assumeixo que ho farà. Ja sigui al principi del recorregut, durant, després o tot el camí. Com que estarem forces hores a l'intempèrie, haurem de ser previsors i conscients del material necessari.

Retornem al "Crestes". De fet, el Txindoki rep el nom d'una borda de pastors a l'est del cim.

Comencem el camí per Larraitz i ens informen de la presència de vestigis megalítics. Amb el cap perdut en pensaments de la història que acumulen aquestes muntanyes, seguim camí amunt, recollint les primeres escombraries. (Podem dir que hem deixat el camí més net del que ens l'hem trobat)

A la font de l'Oria coincidim amb un senyor gran, que m'indica les variants del camí. Es pot pujar per una canal (que ara no recordo el nom) però decideixo seguir per la traça normal. Passem pel costat de dues bordes o txaboles de pastors; Ziate Beheoka i Ziate Goikoa, fins arribar al coll d'Egurra. Des d'allà una pujadeta i fins al cim (1346m). Hem tingut sort. El dia regala unes vistes genial. Des d'allà, identifiquem l'Irumugarrieta, punt més alt per on passarem a a cursa. Al seu costat, el Balerdi i els prats imperiosos d'Aralar.

La foto d'avui queda en la nostra imaginació.

Encarem la baixada amb calma, encara que en algun tros trotem un xic inevitablement ;)

Només queden dos dies per la tralla i necessitarem cames!

Ja d'arribada i amb set, fem una coca-cola boníssima a Amezketa.

"Agur Larraitz'ko, birjiña Maria, Agur Ama Maite, Aralar'ko izarra..."