Traçant per Montserrat. 24 km, 1500d+
- 26 mar 2014
- 2 Min. de lectura
Montserrat. Un nom que diu tan com "Montserrat".
Els que hem crescut prop de la muntanya màgica reconeixem el seu perfil; "casa". La muntanya ens ensenya, dia a dia, nit a nit, a valorar el que tenim. De vegades normalitzem la seva singuralitat de la mateixa manera que podem arribar a normalitzar allò únic que vivim.
Personalment, sempre l'he percebut com un "tot". Aquell horitzó quotidià. La cara nord de Montserrat és la genial decoració de fons en tots els camins. Un far per orientar-se. Però, al mateix temps, com una Lluna; tan propera i tan desconseguda. Gràcies a l'ajuda d'alguns astronautes que la coneixen pam a pam, aprenem algun dels seus secrets. Diumenge, 23 de març 2014, la meteo no pintava massa bé. Però és primavera, temps de canvis. Apunt per disfrutar la Montserrat Skyrace, antigament Montserrat Nord, que parteix de Monistrol de Montserrat. A les 8 del matí es dóna una sortida èpica, gràcies al treball d'una organització cuidadosa, comencem a recórrer alguns carrers del poble fins a prendre els primers trams de pista i sender. Les primeres traces són difícils. Ningú vol perdre pistonada però sap que ha d'arribar fresc a la Canal de Sant Jeroni. El ritme és alt pel desnivell que trobem fins a Santa Cecília. Ara comença la traca. "No t'aturis, passa a passa, fins dalt". Encara veig a mon germà a uns metres amunt. Les pulsacions s'alenteixen però pateixo muscularment. La pujada se'm fa dura però menys llarga que la darrera vegada. Arribats aquí, a puntejar els esgraons fins el punt més alt (Sant Jeroni), caminant i intentant saltar quan trobes gent de camí (com si la frescura que vols mostrar fós aire sincer per agafar forces de nou). La baixada és genial, divertida i exigent. Les cames aguanten fins i tot les caigudes pel camí. Concentració. Aplicar els bons consells dels qui t'ensenyen. Però hem de millorar la tècnica de baixada.
De baixada conec en Josep Gras, amb qui arribem junts a meta, on ja m'espera mon germà. Després em comentaran que és en Pep Gras, un dels històrics. Tot un privilegi coneixe't corrent.



















Comentarios